Tolerància

La tolerància és un moment de lucidesa en què ens adonem que no estem sols i que el món no ha de ser única i exclusivament com vulguem.
És obrir els ulls, sortir de nosaltres mateixos, trencar la bombolla metàl·lica que ens envolta i adonar-nos de la varietat cromàtica de l'exterior. És democràcia, perquè no ens aferrem al micròfon i donem veu.
La tolerància és retenir l'impuls de censura, un moment de comprensió i d'acceptació de la diferència.
I tanmateix la tolerància és tan sols un primer pas, un tímid primer gest vers la confraternització. Però, com a primer pas, molt important vers la construcció d'un món on tothom s'hi senti a gust.

Euro

L'Euro, com qualsevol moneda, no és més que un instrument per facilitar els intercanvis, un patró que permet les transaccions entre les persones i els pobles.
L'Euro, però, elevat als altars pels materialistes, pot arribar a ser una finalitat en sí mateix, un objectiu que ens encarena a la miserable frustració del desig constant.
Com qualsevol moneda, l'Euro, com objecte que és, està mancat de sentiment, i no pot equiparar-se a la bellesa d'un paisatge, al plor d'un infant, o a la pregària d'amor dels amants.

Intel·lectual

L'intel·lectual és qui manifesta de forma pública un punt de vista sobre el devenir de les coses, tenint sempre com a referència la recerca de la veracitat.
L'intel·lectual, des del respecte a la pluralitat, expressa les seves opinions respectant la llibertat de pensament i obra dels seus altres congèneres.
L'intel·lectual és qui reflexiona des d'una solidesa argumental i, sobretot, la persona que no s'acontenta amb la veritat dels altres.

Innovació

La innovació és el desig de seguir construint, l'ànsia per idear el present amb eines renovades.
La innovació és posar la imaginació al servei de les causes, és un escac-i-mat a les prohibicions i repensar estratègies per poder de seguir avançant
La innovació és el crit de l'inconformisme, la negació a un món immòbil i la manifestació de que no hi ha fronteres a la llibertat humana.

Transcendència

La transcendència és el més enllà de la realitat, és la recerca de l'essència de les coses a l'altra banda de les parets dels cinc sentits.
La transcendència és un camí vers la profunditat, un desafiament als límits de la percepció per descobrir el sentit real de les coses.
La transcedència és la proa del vaixell que avança cap a la veritat per contemplar-hi, extasiats, la majestuositat de la nostra existència.

Queixa

La queixa és la manifestació activa de la disconformitat, l'acte mitjançant el qual manifestem el nostre desgrat davant una situació.
La queixa és fruit de la presa de consciència d'allò que no ens plau i de la possibilitat de mitigar o eliminar aquesta afectació.
La queixa és un acte de maduresa en el qual ens adonem del que ens incomoda, però a més reaccionem a davant la insatisfacció.
Però la queixa, com la naturalesa humana, té un ampli ventall de motivacions, que van del caprici injustificable a les situacions d'opressió i dolor extremes.

Subversió

La subversió és un espai de nova llibertat, on existeix el dret a concebre perspectives diferents per a la societat. És la potestat de les majories i de les minories de reinventar les relacions humanes i d'imaginar futurs alternatius.
La subversió amaga darrere seu el concepte d'evolució sempre vigent i que ha possibilitat els canvis que han tingut lloc al llarg de la història.
En la subversió entren en un tens diàleg la reflexió inicial i l'acció subsegüent, i és una afirmació ferotge en favor de transformació del cos social.
La subversió és un senyal de maduresa de la societat davant les desigualtats, les discriminacions, la manca de respecte i els privilegis, vers un camí on les utopies i els anhels tenen un espai per a esdevenir realitats.

Estètica

L'estètica és la nostra capacitat de valorar la bellesa de les coses, una percepció trascendent de formosura que va més enllà del món material.
L'estètica és quan, submergits en un context, percebim amb grata sorpresa la transfiguració dels fets i de les coses, i som portats a un estat de placidesa.
L'estètica, però, va molt més enllà del món de l'art o de certes posades en escena artificials. Va al cor de les emocions i de l'essència humana mateixa, en què els valors ètics són els referents inconscients que ens fan adonar dels prodigis del nostre lloc en l'univers.

Superació

La superació és l'actitud de reconèixer la grandesa de l'ésser humà i de saber que sempre podem anar més enllà d'on hem arribat.
La superació és un inconformisme vital ens empeny a avançar, un mai dir "no" als reptes socials i personals.
La superació és inquietud, és força, és lluita, és quan plantem cara a l'estancament, una frontera més enllà de la mediocritat dels qui es resignen.
La superació és la conversió de les utopies en realitats, de que els límits existeixen per deixar d'existir i, al cap i a la fi, és una exhalació vibrant: "tot és possible !"

Necessitat

La necessitat és un sentiment de carència que ens empeny cap a la insatisfacció. És una dama negra que ens xiuxiueja a l'orella la nostra suposada misèria.
La necessitat és la percepció de quan la roda de la vida ens ha embargat alguna cosa, que ens entossudim a tenir-la sempre present.
La necessitat és una passa cap a l'abisme personal, que ens impedeix gaudir de tot el que sí tenim i, encaparrats en les nostres mancances, no sabem paladejar.

Saviesa

La saviesa és el do de l'assenyat. És un camp que es llaura des de la paciència, l'experiència i l'observació.
La saviesa és el resultat del refinament de la nostra capacitat analítica, de reconèixer el paisatge al qual ens enfrontem i trobar la solució adequada als reptes del dia a dia.
La saviesa no és mai enrauxada, és sagaç com el llop i senzilla com les ovelles.

Complicitat

La complicitat és un esglaó enllà de la confiança en l'altre. És sentir-se embarcat en la mateixa causa.
La complicitat és "mullar-se", és implicació en el que importa extramurs de nosaltres. És testimoniatge d'esperança enfront les situacions d'injustícia.
La complicitat expressa compromís en la transformació de la realitat i és una picadeta d'ull a que un altre món és possible.

Tendresa

La tendresa és la flor més preuada de la nostra prada personal. És el darrer que queda d'humanitat, quan per damunt nostre han passat els convencionalismes i la societat de consum.
La tendresa és el sentiment més íntim, una exhalació emocional, de quan descobrim que encara som vius enmig del deambular de la resta dels anònims.

Gratitud

La gratitud és un necessari gest d'humanitat i expressió de que som deutors del proïsme. És el reconeixement de la bondat i la generositat de l'altre i un senzill acte personal que ens aproxima entre els iguals.
La gratitud és expressió de civilitat i una de les manifestacions més significatives de la imprescindible dependencia d'uns i altres en la construcción de la quotidianitat.
La gratitud és aquella petita -però imprescindible- revolució copernicana per la qual ens adonem de que no som el centre del món.

Inspiració

La inspiració és un instant màgic d'imaginació. És adonar-se de quan som atacats per una espurna que ens empeny a produir coses que s'allunyen de la quotidianitat.
La inspiració és un cop de sort que pica a la porta, aquell moment en què la nostra persona creix interiorment per crear quelcom que enriqueixi la nostra relació vers els altres.
La inspiració ens fa adonar-nos de com d'extraordinària pot ser la projecció de les nostres petites persones, doncs la inspiració és, al cap i a la fi, un big bang de creativitat.